La poció màgica de David Vicente sorgeix efecte i Vedruna Escorial Vic remata un partit magistral, on les de roig saben patir. Ona Martínez rep el premi MVP Caixa Enginyers del mes de febrer
"Gràcies per acollir-nos a la Catalunya Central", així començava el huddle, agraint la feina que està fent pel bé de la germanor col·legial a les poblacions centrals de Catalunya el bo d'en David Garriga, com diria Jordi Robirosa. Apostoflant la seva tasca i la de tot el seu equip humà -Gabriel, Laia, Judith, Helena, Núria, Eol i companyia-, que vibra com mai amb la processó al Congost, que acabarà la setmana vinent culminant amb les dues finals que enfrontaran, per una banda, la masculina, al Gerbert d'Aurillac de Sant Fruitós de Bages, i per l'altra a les dues millors escoles femenines. Precisament eren aquestes les que faltaven per desgranar, i avui en trobaríem la 1ª: o Miquel Bosch i Jover (Artés) o Vedruna Escorial Vic. El duel estava servit.
Amb un ambient de menys a més iniciaria un xoc en el que, per començar, ds'havia premiat a l'Ona Martínez, la jugadora Caixa Enginyers del Mes, que a part d'optar a guanyar 500 euros si s'emporta la Copa, avui s'enduia una samarreta d'Elite Sports Academy i un flyer dissenyat per l'organització. Top l'Ona, jugadora del Sant Fruitós de Bages, on es farà, per cert, l'All-Star Game 2025, que reunirà les estrelles del bàsquet col·legial un cop més. Contenta com un gínjol, l'Ona es disposava a jugar amb totes les seves companyes i sortia a mossegar. 4 punts, 2 rebots i 2 assistències en un tres i no res: acollonant. Corria el minut 5 i Artés ja guanyava còmodament, però no tant com en el 7', que s'escapava amb un 10-17 molt dolorós per les vigatanes. Tristament per les de negre, però, la renta seria reduïda després d'una bona feina de cuina de pissarra de David Vicente, més conegut com el Panoramix de la Copa Col·legial. Cuini qui cuini: màgia! 14-18 i final de quart.
Veuríem si això estava tan igualada com la semi de la Joviat contra La Salle de dijous passat, on va ser necessària una perllongació, però el que sí estava clar és que estava sent un xoc vibrant i enèrgic a més no poder. Miquel Bosch i Jover estava posant tota la carn a la graella des d'un primer moment i volia des d'un primer moment encarrilar el partit. Els canvis a les files vigatanes eren un clar símptoma de que la cosa no rutllava: Vicente no trobava la tecla que sí li havia funcionat contra l'Institut de Gurb, i als prolegòmens del 2n període seguia encallat com el Valladolid a la Lliga, però una cistella de Júlia Vila respirava un aire fresc que ni a la campinya neerlandesa. Quina aroma a tulipes! Som-hi Vic, que ja regnava al tempteig per 23-20, essent més bones que el fuet d'aquesta localitat, conegut a tot el món... Qui no té un fuet Casa Tarradellas a la seva llar? Top.
I top també les de roig, que anotaven dos dobles seguits per posar una marxa més i baixar-li els fums a les d'Artés... 27-20. Gota a gota Vedruna s'anava imposant, mai més ben dit, ja que hi havia una gotera al pavelló Castell d'en Planes, seu de l'esdeveniment, que dos encarregats locals eixugaven amb molta cura. L'escena era bastant surrealista, la veritat, però no impedia ni que Vic ni que Artés imposessin la millor versió del seu joc. Amb els dos conjunts "a tope", el resultat no enganyava. A igualtat de forces, guanyava Vic: 33-26 i 35-26 després d'una birlada grotesca de Laia Mundó, a la qual no se li feia un "mundo" aquest partit. Gran!
Després de 6 minuts de mitja part, sant tornem-hi a la millor competició escolar d'Europa. La Copa és un no parar i més en aquestes dates tan senyalades on les delegacions van decidint els seus campions i campiones. A tot això, que a vegades ens enrotllem més del compte, Vedruna Vic no perdia pistonada i marcava màximes amb un parcial espectacular que situava a les amfitriones 44-30. +14 i crits d'"Escorial, Escorial, Escorial". Uns crits que encara endollaven més a les locals, que es disparaven +20 tot i un temps mort de les artesenques, que semblava havien baixat el cap. Estaven capcotes, literalment, i és que el parcial en poc més de 3 minuts era de 13-4... tela, marinera, com diuen en el món de la nàutica. Però alla estava Júlia Call, per desenCALLar el parcial: triplàs de l'escolta, que feia reviure la flama de l'esperança a tota la seva població.
ANSA Proyectos resumia a la perfecció a l'entrequarts el que s'estava palpant a pista des de feia minuts. Tot i un gran quart de Vedruna, Artés havia reaccionat amb un 2-6 en els últims dos minuts i la cosa pintava magre si Vedruna no tornava a mostrar les seves millors dots. El tècnic escorialenc demanava un timeout després d'un triple de Martínez, que posava a les artesenques a 10 enters, i la cosa no canviava. Des del +20... al +8. I nova possessió per les de negre, que "a la chita callando" s'acostaven i s'acostaven cada cop més en el global. Ara eren 6 només... A això a casa meva se li diu veure-li les orelles al llop. I avui el llop no era un conjunt plegat d'alumnes de 3r d'ESO com l'INS Gurb, sinó una plantilla amb força jugadores de Batxillerat, que igualaven forces i que es posaven ara a tan sols 4 (58-54, min 31). Faltaven 65" i el peix no estava encara venut... Vedruna tenia possessió per posar peu i mig al Nou Congost i l'aprofitaria. Un doble i, tot seguit, un contraatac de Clàudia Rovira, dinamitaven un xoc que, per moments, se li havia complicat a les de roig. Ara sí, ja tenim primer finalista en categoria femenina: VEDRUUUUUUUNAAAAAA VIIIIIIIC!
Júlia Vila (Escorial Vic) i Nerea Zaluy (Miquel Bosch i Jover) foren escollides MVP's GBSB Global del partit.
Consulta totes les estadístiques de l'edició gràcies a ANSA Proyectos clicant aquí
