L'Agora Andorra Dixon Sport pot amb un lluitador Serrallarga que va tenir a tocar la remuntada una altra vegada (del -21 al -6) i jugarà les semifinals de Catalunya contra el Joanot Martorell. WorkInMe es carrega la seva pròpia pissarra en un arravatament que fa reaccionar els seus després d'una crisi d'identitat. Fa la sensació que a l'Agora s'ho creu més l'entrenador que els jugadors... Podran amb el totpoderós Joanot?
Els campions de Girona i els campions d'Andorra mesuraven les seves forces en el primer partit de quarts de final de la Copa Col·legial Catalunya. L'escenari, immillorable: la Ciutat Esportiva de Blanes. Les panteres roses de l'Institut Serrallarga, que venien no només de guanyar Girona, sinó d'haver-se carregat els campions de Lleida als vuitens de final del torneig interdelegacions, tenien les esperances posades a derrotar l'Agora Andorra i seguir avançant en el seu somni. Davant no sabien qui els esperava: un equip motivadíssim amb un entrenador ultramotivat, que guanyarien el duel per s'escac i mat des de la 1a jugada. La intensitat és tan clau com saber mantenir-la durant el xoc i això és el que va aconseguir Agora Andorra Dixon Sport, encara que el seu entrenador, WorkInMe Wilen Brayant, advertís en el postpartit que "no estem jugant bé". La sensació des de fora és una altra: Luis Guerra, Ferran Tell, Tristan De Santiago, Aaron Lares i companyia es buidarien per aconseguir un triomf de molt de mèrit contra un Serrallarga que una vegada més va tornar a creure en una remuntada impossible i va deixar la pista blava del complex de Blanes potes enlaire, amb una afició que ha d'estar sí o sí nominada a les millors aficions de la Copa 2026.
Arribava l'organització amb gairebé 75' d'antelació i allà estava l'Agora International School Andorra entrenant de valent. Brayant i el Team Dixon porten els seus players marcats a través i l'escalfament i l'entrenament prepartit és sagrat. Viuen el bàsquet com si estiguessin en una universitat dels USA i això ens flipa. Després dels preparatius de 'El Plantel TV' i fer un muntatge com el de les grans ocasions barrejant espònsors gironins (McDonald's Girona, TGV Inoui, British Summer...) i andorrans (DIXON Sport, Diablo Pizza, eUniv, McDonald's Andorra...), el duel començava amb les presentacions dels protagonistes. Més de 400 persones feien de la Ciutat Esportiva de Blanes una caldera i només se sentia un nom: "Serrallarga! Serrallarga!". Huddle inicial com de costum i a la feina. Com ja és costum, l'Agora Andorra sortia amb la sisena marxa a la pista, i també a la banqueta. Joan Campins liderava el cor, "Let's Go Dixon, Let's Go!". Repicant la banqueta típica de futsal, Campins era clau amb els seus càntics perquè els de negre comencessin molt i molt forts (2-8, min 3), però una palla de campionat de Guerra feia que Jan Delgado li posés els punts sobre les is als de l'Aldosa. Gir express (com TGV Inoui) i 9-8 per al Serrallarga. Les panteres roses notaven l'alè del seu 6è home, l'afició, que traia múscul amb centenars d'aplaudidors roses, que eren repartits pel propi director del centre, Rubén Fernández. Grans els players que, no obstant això, tornarien a flaquejar en defensa. No aprenien la lliçó: si deixes sol el Tristan, et poses trist. De pàrvuls... Rush de l'americà, que posava els de Sheila Dixon 15-22. Flying free!
Sí, tot i l'emprenyada monumental de WorkInMe, l'Agora estava volant literalment a la pista. Més velocitat, més ritme, més intensitat i més garra. El Serrallarga no estava jugant malament, però estaven sent assetjats per un equip al qual, en energia, només el guanya l'Elite V30 de Bluetti. L'INS Serrallarga estava mancat dels seus jugadors clau. Aquells que van decidir contra el Sa Palomera i el Ciutat de Balaguer no estaven avui tan fins com de costum. Pau Fernández, Isaac Nacenta o el fantàstic Oriol Escobedo topaven una vegada i una altra amb la pissarra de WorkInMe. Una pissarra a la qual, però, li quedaven pocs minuts... Literalment.
Amb 31-37 enfilaven els players el camí cap als vestidors de la Ciutat Esportiva. Els pupils de tots dos coaches creuaven el passadís cap als vestidors, on era moment de reflexionar què estava funcionant i què no. La Júlia, una alumna del Serrallarga que avui estava fent de càmera d'EPTV, s'oferia a colar-se al vestidor del Serrallarga per acarar la xerrada, però era moment per descansar... Quedava una extenuant 2a part que tindria moments de surrealisme, com l'excursió d'àrbitres que ja és història de la Copa. Més de 200 metres havien de recórrer per consultar l'Instant Replay, ja que 'El Plantel TV' estava a la quinta forca. Una jugada dubtosa que acabaria assemblant-se a quan vas d'excursió al Matagalls: pujades i baixades a dojo. Això sí, acompanyats d'un home de confiança, Pol Alonso, que feia de monitor de colònies dirigint els col·legiats fins a l'IR. Pel que fa al bàsquet, el Team Dixon seguia portant l'avantguarda, però no s'acabava de disparar. "Aquests nois van remuntar 20 punts a la final de Girona", els refrescava Brayant als seus perquè no es fessin confiances en un temps mort patrocinat per Eurofitness. Passaven els minuts i l'Agora cada vegada tenia un peu més posat a les semifinals: 40-60 a falta de 9'.
"Ja vau remuntar 19 punts fa tan sols 3 setmanes aquí a Blanes... I si ho torneu a fer?". Això insuflava l'speaker al públic, que cridava i s'ho creia. Feia un BelieveInMe, que volia trencar els esquemes de WorkInMe. Passats 3', els ànims baixaven com un suflé de formatge Gouda de Chef Para Llevar. I és que l'Agora Andorra ampliava distàncies. Faltaven només 5 minuts i eren 21 els punts de diferència. "Això no ho remunta ni el Tato", podria pensar més d'un... Doncs xatos, us equivoqueu, perquè si algú podia remuntar això és el Serrallarga, que va girar 14 punts al Montessori i 19 al Sa Palomera. Amb 3'59" per jugar, el +19 semblava ja insalvable, però en menys de 2 minuts, les Panteres Roses es menjarien l'Agora: 13-0 de parcial, amb triples increïbles i jugades supersòniques de Fernández i Alum, que feien esclatar WorkInMe. Show total del míster de l'Agora...
Amb 58-65, temps mort i, abans de començar, bany de tinta. Brayant, emprenyat després d'un inacceptable parcial en contra del seu equip, trencava la pissarra i el seu retolador adjunt. Tinta blava per tota la pista blava. Si volia fer de paleta, no havia encertat en el pantone... Una de les imatges del partit. Des de la banqueta del Serrallarga demanaven tècnica i, evidentment, així seria. El Serrallarga es posava a 6 i a l'Agora se li posaven els ous per corbata fins que Luis Guerra trencava el parcial en contra amb un 2+1 èpic, celebrat amb tota l'ànima. Ara ja sí que no se'ls escaparia als de Dixon Sport Academy. Ho tenien: 63-72 i final. L'ust havia estat REAL: la reacció també. L'Agora Andorra jugarà les semifinals de Catalunya contra el Joanot Martorell i allà pot passar de tot... Segons el seu coach, l'Agora no juga bé i "és com si tu pots omplir un estadi i omples només una part de la grada perquè no et dona la gana omplir l'estadi". Les interpretacions són lliures: realment l'Agora juga tan malament? Si juguen al 100% guanyaran al totpoderós Joanot de Luis J Romero, campions de Barcelona? El que és segur és que ens espera un partit SUPERLATIU. La Copa, al roig viu...
Pau Fernández (INS Serrallarga) i Tristan De Santiago (Agora International School Dixon Sport Academy) van ser escollits jugadors García Millán del partit.
